FASES
DE L'ALZHEIMER [1]
L'evolució de l'Alzheimer és progressiva i té lloc en
un termini d'uns deu a dotze anys
El deteriorament cognitiu i el trastorn de la
conducta són les manifestacions principals de la malaltia d'Alzheimer. El seu
desenvolupament habitual té lloc en un termini d'uns deu a dotze anys, encara
que varia molt d'un pacient a un altre, i comporta la progressiva pèrdua de la
memòria i altres capacitats mentals.
Fase
inicial
Les llacunes en la memòria, els problemes de
comunicació o la dificultat per realitzar tasques quotidianes constitueixen
senyals del primer estadi. La medicació busca pal·liar la depressió que
comporta per a l'afectat, afavorir la son quan resulta afectada i potenciar el
funcionament de les neurones cerebrals.
Durant aquest període cal fomentar una vida
normalitzada i planificada del malalt, tractant d'evitar situacions tristes o
imprevistes que puguin alterar i cuidar l'alimentació, rica en fibres i
proteïnes. Així mateix, cal respectar la seva autonomia i fer-li sentir útil. El
suport de les associacions de familiars resulta essencial per conèixer recursos,
formar-se en la cura i rebre assistència psicològica.
Fase
intermèdia
El malalt oblida part del seu passat i també
fets recents o no els comprèn. L'agnòsia, és a dir, el no reconeixement de
persones ni coses, pot augmentar fins al punt de negar els parentius dels més
propers, encara que sí pugui sentir les manifestacions d'afecte. També abandona
les seves activitats quotidianes i la seva autonomia fora de la llar i, fins i
tot, patir canvis en el caràcter, tornar-se més violent o, al contrari, dòcil i
submís.
Cal cuidar l'alimentació i potenciar
l'exercici físic, mantenir les rutines establertes en l'anterior etapa i
procurar una comunicació senzilla. Sovint, cal el suport dels centres de dia o,
fins i tot, estudiar l'ingrés en una residència especialitzada.
Fase
final
En darrer terme, el malalt perd totes les
seves capacitats físiques i mentals, l'agnòsia es fa extrema, no controla el seu
cos i amb prou feines pot realitzar cap activitat, romanent estirat o assegut. El
menjar, molt energètica, ha de ser triturada en purés, farinetes i sucs perquè
no pot mastegar.
Una correcta higiene, freqüents canvis
posturals i l'ocupació de coixins i matalassos adequats impedeix la formació
d'escares. L'atenció del malalt segueix precisant afecte i cures
especialitzades, ja sigui mitjançant l'ajuda domiciliària o, quan ho necessiti,
el seu internament en un centre qualificat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada