L’Alzheimer
és una malaltia que afecta a la memòria i a la vida dels malalts que la
pateixen. En els últims anys el nombre de malalts ha anat augmentant considerablement
i, per aquest motiu, val la pena que la coneguem.
La demència és una malaltia que fa
referència a la pèrdua de memòria i d’altres facultats. Els seus símptomes són:
pèrdua de memòria recent, pèrdua de funcions lingüístiques, incapacitat pel pensament
abstracte, inhabilitat per a l’autonomia personal, trastorns de la
personalitat, inestabilitat emocional i pèrdua del sentit del temps i del
espai.
Aquestes
característiques diferencien a la demència del retard mental en què les
facultats mentals que es perden un cop adquirides i exercitades durant llarg
temps. En el retard mental mai s’arriben a tenir-se en la seva totalitat.
Podeu veure un vídeo interessant clicant aquest enllaç.
Orígens coneguts de la
malaltia
En el 1906, el neuròleg alemany Alois Alzheimer,
en una reunió de psiquiatres alemanys, celebrada els dies 3 i 4 de novembre
d’aquell any, va presentar el cas d’una pacient de 51 anys amb demència. A la
clínica, aquesta pacient mostrava desorientació, rancor, pèrdua de memòria,
dèficit perceptiu, afàsia[1],
apràxia[2],
agnòsia[3],
mania persecutòria, conductes anòmales i progressió ràpida de la malaltia.
En l’autòpsia d’aquesta pacient, l’examen
macroscòpic mostrava atrofia generalitzada i arteriosclerosi cerebral[4].
Juntament amb els canvis fibrilars, hi havia una destacada pèrdua neuronal, amb
abundants dipòsits d’una substància estranya en l’escorça cerebral. No hi havia
infiltració vascular, encara que si apareixien lesions endotelials[5].
Gràcies a les investigacions
d’Alzheimer, es va descriure una nova malaltia sobre la demència, que va ser
batejada amb el seu nom.
[1] Afàsia: Pèrdua del llenguatge per
lesió dels centres cerebrals del llenguatge.
[2] Apraxia: Pèrdua del esquema dels
moviments, per lesió cerebral dels centres de moviment.
[3] Agnòsia: Pèrdua de la capacitat de
reconeixement visual, per lesió dels centres cerebrals.
[4] Arteriosclerosi cerebral: Malaltia
vascular cerebral, per múltiples causes.
[5] Lesions endotelials: Lesions en
les cèl·lules cerebrals.
Els científics no entenen encara completament què
causa la malaltia d’Alzheimer. Probablement no hi ha una sola causa, sinó
existeixen diversos factors que afecten a cada persona de diferent manera.
L'edat és el factor de risc conegut més important de la malaltia d’Alzheimer.
El nombre de persones que la sofreixen es duplica cada 5 anys entre les
persones majors de 65 anys.
La història familiar és altre factor de risc. Els
científics creuen que la genètica pot jugar un paper important en molts casos
d'aquesta malaltia. Per exemple, la malaltia d’Alzheimer familiar, una
rara forma d’Alzheimer que normalment es manifesta en persones entre els 30 i
els 60 anys d'edat, pot ser hereditària. Tot i així, en la forma més comuna de
l’Alzheimer que es presenta a edat més avançada, no s'observa cap patró
familiar obvi.
Un factor de risc per a aquest tipus d’Alzheimer
és una proteïna anomenada apolipoproteína E (apoE). Tots tenim
"apoE" que ajuda a transportar el colesterol en la sang. El gen de la
"apoE" té dues formes: una sembla protegir a una persona de la
malaltia d’Alzheimer, i una altra sembla que augmenta les probabilitats del
desenvolupament de la malaltia en la persona. Els científics encara necessiten
aprendre molt més sobre les causes de la malaltia d’Alzheimer.
Alguns
dels elements que poden augmentar les probabilitats de patir aquesta patologia
poden ser:
* Edat: sol afectar als majors de
60-65 anys, però també s'han donat casos entre menors de 40. L'edat mitjana de diagnòstic
se situa en els 80, ja que es considera que el mal de Alzheimer és una malaltia
afavorida per l'edat.
* Sexe: les dones ho pateixen amb més
freqüència, probablement, perquè viuen més temps.
* Herència familiar: la malaltia d’Alzheimer
familiar, una variant de la patologia que es transmet genèticament, suposa el 1%
de tots els casos. No obstant, s'estima que un 40% dels pacients amb Alzheimer
presenten antecedents familiars. Si existeixen aquests antecedents en la
família, el risc de patir la patologia és entre 2 i 7 vegades superior als qui
no tenen l'historial familiar.
* Factor genètic: es coneixen alguns dels
elements genètics que podrien estar relacionats. Diverses mutacions en el gen
de la proteïna precursora d’amiloide (APP), o en el de les presenilines 1 i 2.
També podria associar-se amb mutacions en el gen de l’apolipoproteïna I (ApoE).
Recentment, un equip de científics canadencs, de la Universitat de Toronto,
ha trobat una nova proteïna que podria estar implicada en la malaltia. La
proteïna rep el nom de nicastrina.
* Factors
mediambientals: investigacions inicials havien
estudiat una possible relació entre la presència d'elevades concentracions
d'alumini en el teixit cerebral de pacients amb malaltia d’Alzheimer i el
desenvolupament d'aquesta malaltia. No obstant això, encara no s'ha trobat cap
dada concloent sobre aquesta relació. Altre factor estudiat és el del tabac,
que els últims estudis han mostrat com un clar factor de risc de la patologia.
Pel que sembla, fumar eleva fins quatre vegades les probabilitats de patir la
neurodegeneració. Les dietes grasses semblen també afavorir l'aparició de la
malaltia, potser per la suposada relació amb la Apo I-4, s'estima que una
dieta alta en greixos eleva en unes 7 vegades la probabilitat de sofrir la
malaltia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada