MILLORAR LA MEMÒRIA

Millorar la memòria ens permet guanyar qualitat de vida.

1. Què és la memòria?

La memòria és la capacitat que tenim per enregistrar la informació, emmagatzemar-la i, posteriorment, utilitzar-la o recuperar-la.

Diferents tipus de memòria:

-       La memòria immediata ens permet retenir la informació únicament durant uns segons. És el tipus de memòria que s’utilitza per marcar un número de telèfon immediatament després d’haver-lo mirat a l’agenda.

-     La memòria recent fa referència a la capacitat per retenir la informació durant una estona que pot ser de minuts, hores o dies. És la memòria que ens permet aprendre coses noves, recordar què hem menjat per dinar al migdia o el nom d’una persona que hem conegut el dia anterior. Si no hi ha un reforç, com per exemple, la repetició, aquesta informació no es guardarà per sempre, sinó que serà oblidada.

-        La memòria remota guarda els records més llunyans, que són el resultat d’aprenentatges que hem anat fent i de la nostra experiència. És la informació que tenim emmagatzemada i que ja no s’oblida. És, per exemple, el record del barri on vivíem, del poble on hem nascut o de persones que hem conegut al llarg de la nostra vida.

-       La capacitat evocativa és un altre aspecte de la memòria que ens permet trobar una informació que tenim emmagatzemada per utilitzar-la en un moment determinat. Quan tenim dificultats en l’evocació, ens costa trobar la paraula, el nom concret o una data que coneixem perfectament. 

2. La memòria no funciona aïlladament

El funcionament de la memòria depèn d’altres factors que s’hi relacionen i influeixen en el seu funcionament. Està estretament relacionada amb les capacitats intel·lectuals com ara el raonament, el llenguatge, la capacitat organitzativa, l’habilitat per generar estratègies, la capacitat per seleccionar la informació que és rellevant, etc.

També manté una relació directa amb les emocions, l’estat d’ànim i la motivació de cadascú. Fins i tot, les pèrdues sensorials, com ara la manca de visió o la sordesa, poden afectar la memòria, perquè les persones que les pateixen deixen de rebre molts estímuls que després poden servir per evocar o recuperar la informació. 

3. Com afecta l’envelliment la nostra memòria?

L’envelliment no afecta per igual als diferents tipus de memòria. La memòria remota, per exemple, és un tipus de memòria que no es veu alterada amb el pas dels anys. La memòria recent i la capacitat d’evocació són les àrees de la memòria que més es veuen reduïdes amb el pas dels anys. En comparació amb la gent jove, algunes persones d’edat avançada mostren més dificultats per retenir llistes de paraules, textos, guions de pel·lícules, etc.

L’envelliment també es caracteritza per un augment de la dificultat per a l’evocació: «aquella paraula que tinc a la punta de la llengua… i que no em surt», és una situació sovint viscuda per la majoria de les persones, i que es produeix amb més freqüència a mesura que passen els anys.

Més d’un 25% de persones majors de 65 anys no presenten queixes de memòria. De fet, fins i tot algunes persones grans no presenten canvis significatius en la seva memòria al llarg dels anys. Alguns actors o actrius de teatre aprenen guions molt llargs, tot i tenir una edat avançada. És veritat, però, que la majoria de les persones presenten una disminució de la memòria si es compara amb la capacitat que tenien quan eren joves, per això és molt important entrenar-la. 

4. Oblidar les coses vol dir tenir dificultats de memòria?

NO. Molt sovint, els errors de memòria es produeixen perquè altres factors estan influint sobre ella. Entre d’altres, es poden explicar per un problema d’atenció, d’ansietat, de motivació, per manca d’entrenament o, fins i tot, com a conseqüència de prendre alguns tipus de medicaments. Vegem-los:

L’atenció

Si no estem atents quan fem una activitat, quan ens parlen o quan deixem un objecte en un lloc, després no és possible recordar clarament ni l’activitat que hem fet, ni el que ens han explicat ni on hem deixat aquell objecte. Moltes vegades, quan deixem un paper en un lloc de la casa, no hem prestat atenció al que fèiem i, per tant, és lògic que després no es pugui recordar el lloc on l’hem posat. No es tracta d’un problema de memòria, sinó d’un problema d’atenció.

L’ansietat

L’ansietat i l’estrès afecten la memòria i generen una manca d’atenció. Quan una persona està nerviosa mostra més dificultats per retenir la informació. Són característiques, per exemple, les dificultats per recordar que presenten els estudiants quan mostren nerviosisme davant la proximitat dels exàmens, o els errors que cometen les persones que estan estressades per un excés de feina o perquè estan preocupades per alguna situació personal.

La majoria de les persones cometen més errors quan pateixen una època d’ansietat, però després aquests errors desapareixen. «En poc temps he perdut molt la memòria», «Últimament sembla que estic una mica millor de memòria», aquestes frases es repeteixen moltes vegades durant la nostra vida i sovint estan relacionades amb els períodes d’ansietat i de preocupació.

La motivació

Recordar les coses depèn en gran part de l’interès que ens desperten. Retenir tota la informació que ens envolta és impossible. La informació se selecciona tenint en compte diferents factors. Un de molt important és la pròpia motivació. Quan ens interessa una determinada informació, dirigim més la nostra atenció a aquells aspectes que hi estan relacionats. A més, la motivació augmenta l’esforç d’atenció. Recordem molt més aquella notícia de la televisió que ens afecta o que ens interessa, per exemple.

La manca d’entrenament

Moltes de les queixes de memòria, que no són produïdes per patir alguna malaltia, es produeixen per una manca d’entrenament. Si s’exercita la memòria d’una manera continuada, les dificultats es redueixen. És més, l’entrenament millora la memòria en aquelles persones que no tenen l’hàbit d’exercitar-la.

L’efecte de determinats medicaments

Moltes medicacions que es prenen també poden afectar la nostra capacitat de mantenir l’atenció. I, per tant, la sensació de pèrdua de memòria pot ser deguda a la reducció de l’atenció que provoquen els medicaments. 

5. Consells pràctics per millorar la memòria

Recordem que la memòria no funciona de manera aïllada i que tota activació de les funcions mentals repercuteix en un millor funcionament de la nostra memòria. És per això que l’exercitació diària pot contribuir a mantenir viva la memòria, a través de l’activació de les funcions mentals. Entre les activitats que contribueixen a mantenir l’agilitat mental i la memòria podem esmentar, entre d’altres: la lectura, l’escriptura, el dibuix, assistir a conferències, els jocs de taula, esforçar-se diàriament per recordar diferents dades, veure programes televisius que ens facin reflexionar o pensar, etc.

És molt recomanable:

-          Mantenir un bon contacte amb el que succeeix al nostre voltant.

-          Mantenir la relació amb altres persones i fer activitats.

-          Estar físicament actius: caminar, fer gimnàstica, nedar…

-          Mantenir una activitat mental diària: pensar, fer exercicis…

El reforç continuat i la repetició són una bona manera de lluitar contra l’oblit: 

Recordeu: 

-      No és possible retenir tota la informació que capten els sentits. Poseu atenció a allò que es vol recordar. No intenteu retenir-ho tot, sinó seleccionar allò que us interessa conservar. 

-      Exerciteu la memòria diàriament en moments en què estigueu sols. Aprofiteu els viatges en transport públic, per exemple, per recordar el que heu fet o llegit els dies anteriors, o fins i tot per intentar recordar un llibre o una revista que hagueu llegit, o una pel·lícula que hagueu vist últimament. 

-        Dediqueu un temps diari a la meditació.

-      Finalitzeu el dia repassant tot el que heu fet durant la jornada. Dediqueu cinc minuts abans d’adormir-vos a tractar d’imaginar-vos el que heu fet, què heu menjat per dinar, qui heu vist, de què heu parlat, etc. 

-        Inicieu cada jornada dedicant uns minuts a organitzar-vos, segons el que tingueu previst fer. 

-      Tracteu de crear rutines diàries repartint totes les activitats de la mateixa manera al llarg dels dies. L’ordre i les rutines contribueixen a crear comportaments automàtics que són aquells que fem sense adonar-nos i que faciliten el record posterior. 

-        Organitzeu i classifiqueu la informació que voleu retenir perquè no us n’oblideu. 

-     Quan no estigueu estudiant, exerciteu la memòria fent petits exercicis que ajuden a mantenir l’atenció i milloren l’evocació: encreuats, sopes de lletres, buscar paraules d’una mateixa família, reproduir recorreguts, etc.